Maria Capdevila i Cabo

Cantariadna. El blog del meu Projecte Final.

2008-05-03T13:02:43+00:00

S'apropa el final de curs, les avaluacions, els concerts i les audicions. És un moment de valorar com s'ha desenvolupat el curs, de crítica i també d'autocrítica. Amb tot això, he recuperat algun dels materials que vaig elaborar l'any passat en el Projecte final de carrera i m'ha vingut a la memòria el record de tota aquella experiència tant intensa.....He revisat el treball, el diari del procés, i el blog que vaig crear per mantenir els cantaires informats.... Aleshores m'he adonat que -"per què no?"- el treball es mereixia un article per ell sol i fer-lo destacar de la llista d'enllaços. .

Així que aquí teniu el link al blog del meu treball: Exposició d'un cas: Ensenyament de tècnica vocal en un cor amateur d'adults. (directora: Margarida Barbal) ESMúC. Curs 2006-07.

Cantariadna: www.lacoctelera.com/cantariadna

El projecte es va desenvolupar a la pràctica en el Cor Ariadna de l'Agrupació Cor Madrigal www.agrupaciocormadrigal.org/ariadna/ que és dirigit per Gemma Tatay.

Katsumi Mamine Miwa portador de la cultura Seitai a Barcelona ja té plana web.

2008-05-02T16:22:11+00:00

Katsumi Mamine Miwa alumne directe de Haruchika Noguchi, fundador de la cultura Seitai (la qual va acabar sent reconeguda pel Ministeri d'Educació i Ciència del Japó), ja té web.

Katsumi Mamine va treballar en apropar el pensament oriental en termes occidentals. Possiblement a la nostra cultura europea li siguin necessaris els estudis en termes cientifics fets pel mestre, per comprendre el rerafons de les teràpies o medecines tradicionals d'altres països.

Recomano que visiteu www.seitai-cvp.com.

El manual de funcionament del cos del músic.

2008-06-01T19:41:04+00:00

La majoria de músics -tres de cada quatre, segons les estadístiques- que hem patit en un moment o altre de la nostra carrera musical alguna mena de lesió deguda a la nostra activitat instrumental (en el meu cas va ser quan tocava el piano) som conscients que la formació en el coneixement corporal és imprescindible per a qualsevol músic i que s'ha de començar a aprendre des de que comencem a tocar un instrument.

Afortunadament cada vegada sóm més conscient i estem més informats en aquests aspecte. Tan de bo els futurs músics (alguns dels nostres alumnes) pateixin menys lesions que la nostra generació i les anteriors.

Des de fa un seguit d'anys a Catalunya hi ha l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art que amb la Fundació Ciència i Art procuren difondre totes aquestes problemàtiques que ens afecten i ens assessoren i atenen quan alguna lesió o alguna disfunció apareix.

L'ESMúC ha introduït assignatures de Formació Corporal en alguns dels seus currículums, malauradament no en tots com és el cas de les titulacions de direcció d'orquestra o direcció de cor, però ha participat en el projecte d'elaboració d'un manual d'instruccions de funcionament del cos del músic juntament amb la Guildhall School of Music and Drama de Londres i el Queensland Conservatorium d'Austràlia.

Destaco l'article del Dr. Jaume Rosset i Llobet publicat a la Revista de l'Esmúc, la qual ocupa les pàgines centrals de la Revista Musical Catalana (núm. 277-Novembre de 2007), on s'exposen aquestes idees que he introduït d'una manera més extensa.

La web personal de Pere Casulleras.

2007-11-18T17:10:08+00:00

Gaudiu de la visita a la web www.casacota.cat. Hi trobareu natura, meterologia,música, història, valors i bon humor.

Mari Cruz Andueza de Jopoi. Entrevista publicada el 9 d'octubre de 2007 a diariovasco.com.

2007-11-16T19:11:42+00:00

MAIDER IZETA

Desde hace veintitrés años, la misionera Mari Cruz Andueza reside en la localidad paraguaya de Villarrica ayudando a los más necesitados de este municipio. A través de la Asociación Jopoi, que en guaraní significa solidaridad, promueve proyectos de educación para los niños y de desarrollo campesino para los adultos. Desde hace casi un año, Jopoi trabaja en un sistema de microcréditos para ayudar a las mujeres.

(foto: F de la Hera)

- ¿En qué consiste este sistema de microcréditos?
- Los microcréditos de Jopoi ofrecen alrededor de cien dólares por mujer para que con esto ellas puedan desarrollar su trabajo. El crédito no se gasta en lo que quieren, se hace un estudio de mercado, hay un seguimiento, y también se forma a las mujeres en el cálculo de costos, marketing, etc. Llevamos desde noviembre de 2006 con este sistema y en un año ya tenemos a más de seiscientas mujeres trabajando con los microcréditos. Ha tenido una gran aceptación entre la sociedad de Villarrica.
- Están siguiendo el sistema de microcréditos que en su día puso en marcha el nobel Muhammad Yunus con el banco Grameen Bank, ¿no es así?
- Sí, está basada en la experiencia que puso en marcha Yunus, pero en una escala mucho más pequeña. Nosotros estamos copiando su fórmula y nos está yendo muy bien. Nuestro sistema se llama KV Microcréditos.
- Al igual que en Grameen Bank, ¿los microcréditos son exclusivamente para las mujeres?
- No, hay un 5% de hombres que también reciben los microcréditos KV. No está exclusivamente destinado a la mujer, aunque sí es cierto que el 95% de las personas que reciben los microcréditos son mujeres. Con estos microcréditos han empezado a elaborar pan, pastas, comidas elaboradas, bordados artesanales... para después ponerlos a la venta.
- ¿Ha sido este sistema aceptado entre los hombres de Villarrica?
-Al principio, hubo muchas reacciones negativas porque el hecho que la mujer disponga de su dinero le quita mucho dominio al hombre. Sin embargo ahora, al ver que con este trabajo la situación familiar está mejorando, los hombres están aceptando que las mujeres reciban estos créditos. Realmente, el desarrollo es mucho más acelerado cuando es la mujer quien lleva adelante a la familia porque, al final, ellas piensan en la alimentación, en la ropa, en los hijos, en el marido y, en último lugar, en ellas mismas. Ahora les estamos diciendo que piensen primero en ellas y después en sus maridos.
- Entonces, además de mejorar su situación económica también mejora su autoestima.
- Sí, sin duda. Las mujeres están consiguiendo independizarse. El programa es muy bueno porque está haciendo tomar conciencia de su dignidad a la mujer. No sólo les damos dinero, sino que además reciben una formación. Les estamos ayudando a elevar su autoestima y a saber que tienen que ser respetadas.
- ¿Cómo se sustenta el programa de microcréditos?
- Esperamos que dentro de tres años se pueda autosustentar pero, de momento, funciona gracias a las ayudas de empresas de aquí. Behar Bidasoa canaliza las donaciones que se hacen desde la comarca. Pero no vamos a estar inyectándole siempre ayudas a KV Microcréditos, esperamos que con el propio desarrollo pueda autosustentarse en tres años.
- ¿Son los microcréditos el futuro para los países que están en vías de desarrollo?
- Yo creo que sí. Este sistema permite a las personas salir adelante con su propio trabajo y sin tener que depender de nadie. Las mujeres que trabajan en el sistema podrán independizarse en tres o cuatro años y ya no necesitarán que les prestemos dinero.

Diana Damrau: Reina

2007-11-06T07:56:37+00:00

http://www.youtube.com/watch?v=DvuKxL4LOqc

És la millor interpretació que he vist mai de la Reina de la nit de la Flauta Màgica. S'exploten tots els recursos de l'òpera: fusió de la música, el text i l'escena.

L'ètica del cant coral. Oriol Martorell ho explica.

2007-11-06T07:56:36+00:00

Oriol Martorell i Codina (1927-1996) fou director
musical, pedagog i historiador. Fill d'Artur Martorell i
Bisbal. Alhora que estudià música es doctorà en
història. El1946 fundà la Coral Sant Jordi. Especialista en direcció coral, va professar sobre aquesta matèria en diferents països. Fou fundador i vicepresident de l'Europaeische Foederation Junger Choere i instructor del moviment coral À Coeur Joie. Fou director artístic de l'Antologia històrica de la música catalana i president de la Federació Catalana d'Entitats Corals. Va exercir la crítica en diverses publicacions i va col·laborar en diferents obres de tema musical. L'any1983 fou nomenat catedràtic d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona, de la qual ja era professor des de 1970. El1983 li fou concedit elPremi d'Honor Jaume Ii el1984 la Creu de Sant Jordi. És autor, juntament amb M. Valls, del llibre El fet musical. Li van dedicar el primer centre públic català on es poder compaginar els estudis de música i dansa ambl'educació primàriareglada. (Wikipèdia)

A continuació trobareu uns fragments d'una ponència on parla dels valors ètics del cant coral.
document

Entusiasme sospitós

2007-11-06T07:55:42+00:00

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.

Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com

Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
(AVUI. 30 de Maig de 2007)

Crítica de concert: Missa in tempore belli de Haydn. (26,27,28 de Gener de 2007 a l'Auditori)

2007-11-06T07:36:19+00:00

FORCES AUTÒCTONES

Marquen aquest concert el dinamisme del director anglès Robert King i l'excel·lència del Cor Madrigal que comanda Mireia Barrera units en la Missa in tempore belli de Haydn (1796), una mostra de la serenor aristocràtica de Haydn al tram final de la vida en resposta a les convulsions del seu entorn. Napoleó amenaçava Viena i l'obra volia ser alhora una reflexió i un clam.

La valoració global és del tot positiva per l'estil i la correlació de forces. El gest mecànic de King va esperonar l'Orquestra, els primers faristols (formidable el cellista Nabi Cabestany), un bon quartet vocal -el baríton Iñaki Fresán i tres competents cantants: Carolyn Sampson, Hilary Summers i Charles Daniels- i el Cor Madrigal que va tenir una prestació entusiasta i justa amb un bon equilibri intern.

El concert l'obrien l'intranscendent Obertura en re major de Josep Duran (1730-1802) i la Simfonia núm. 1 de Mendelssohn, (1824), la seva primera per a gran orquestra de factura encara clàssica amb premonicions schumannianes quan els vents reben escadusserament un tímid protagonisme.

Xavier Casanoves Danés
Crítica, diari AVUI, de l’1 de febrer del 2007

fragment de Paukenmesse ( haydn)(1)

fragment Paukenmesse (haydn) [2]

1er Congrés de l'Associació Catalana de Professors de Cant.

2007-11-06T07:36:17+00:00

El passat dia 20 de Gener al Teatre Zorrilla de Badalona es va fer el Primer Congrés de la l’Associació Catalana de Professors de Cant.

Hi van assistir una vuitantena de persones que treballen en diversos àmbits relacionats amb la veu: directors de cor, professors de cant ( tant de clàssic com modern), logopedes, foniatres, pianistes acompanyants, estudiants de cant, compositors, directors d'escena,...

Durant el dia es varen fer quatre ponències titulades Fisiologia de la veu cantada (Cori Casanova), Cos i veu cantada (Cecília Gassull), Teatralitat en les veus Mozartianes ( Jaume Radigales) i Introducció a l'estil Voice craft(Viv Manning); i una taula rodona moderada per Xavier Sabata titulada Cant clàssic?, cant modern? ( Dolors Aldea, Montserrat Bonet, Carme Canela, Albert Guinovart i Nina).

La pàgina web de l’associació és www.acpcant.com on us podreu informar de les diverses activitats que es duguin a terme així com inscriure-us a l’associació si hi esteu interessats.