S'apropa el final de curs, les avaluacions, els concerts i les audicions. És un moment de valorar com s'ha desenvolupat el curs, de crítica i també d'autocrítica. Amb tot això, he recuperat algun dels materials que vaig elaborar l'any passat en el Projecte final de carrera i m'ha vingut a la memòria el record de tota aquella experiència tant intensa.....He revisat el treball, el diari del procés, i el blog que vaig crear per mantenir els cantaires informats.... Aleshores m'he adonat que -"per què no?"- el treball es mereixia un article per ell sol i fer-lo destacar de la llista d'enllaços. .
Així que aquí teniu el link al blog del meu treball: Exposició d'un cas: Ensenyament de tècnica vocal en un cor amateur d'adults. (directora: Margarida Barbal) ESMúC. Curs 2006-07.
Cantariadna: www.lacoctelera.com/cantariadna
El projecte es va desenvolupar a la pràctica en el Cor Ariadna de l'Agrupació Cor Madrigal www.agrupaciocormadrigal.org/ariadna/ que és dirigit per Gemma Tatay.
servido por mcapdevila
sin comentarios
compártelo
La majoria de músics -tres de cada quatre, segons les estadístiques- que hem patit en un moment o altre de la nostra carrera musical alguna mena de lesió deguda a la nostra activitat instrumental (en el meu cas va ser quan tocava el piano) som conscients que la formació en el coneixement corporal és imprescindible per a qualsevol músic i que s'ha de començar a aprendre des de que comencem a tocar un instrument.
Afortunadament cada vegada sóm més conscient i estem més informats en aquests aspecte. Tan de bo els futurs músics (alguns dels nostres alumnes) pateixin menys lesions que la nostra generació i les anteriors.
Des de fa un seguit d'anys a Catalunya hi ha l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art que amb la Fundació Ciència i Art procuren difondre totes aquestes problemàtiques que ens afecten i ens assessoren i atenen quan alguna lesió o alguna disfunció apareix.
L'ESMúC ha introduït assignatures de Formació Corporal en alguns dels seus currículums, malauradament no en tots com és el cas de les titulacions de direcció d'orquestra o direcció de cor, però ha participat en el projecte d'elaboració d'un manual d'instruccions de funcionament del cos del músic juntament amb la Guildhall School of Music and Drama de Londres i el Queensland Conservatorium d'Austràlia.
Destaco l'article del Dr. Jaume Rosset i Llobet publicat a la Revista de l'Esmúc, la qual ocupa les pàgines centrals de la Revista Musical Catalana (núm. 277-Novembre de 2007), on s'exposen aquestes idees que he introduït d'una manera més extensa.
servido por mcapdevila
sin comentarios
compártelo
Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
(AVUI. 30 de Maig de 2007)
servido por mcapdevila
1 comentario
compártelo
El passat dia 20 de Gener al Teatre Zorrilla de Badalona es va fer el Primer Congrés de la l’Associació Catalana de Professors de Cant.
Hi van assistir una vuitantena de persones que treballen en diversos àmbits relacionats amb la veu: directors de cor, professors de cant ( tant de clàssic com modern), logopedes, foniatres, pianistes acompanyants, estudiants de cant, compositors, directors d'escena,...
Durant el dia es varen fer quatre ponències titulades Fisiologia de la veu cantada (Cori Casanova), Cos i veu cantada (Cecília Gassull), Teatralitat en les veus Mozartianes ( Jaume Radigales) i Introducció a l'estil Voice craft(Viv Manning); i una taula rodona moderada per Xavier Sabata titulada Cant clàssic?, cant modern? ( Dolors Aldea, Montserrat Bonet, Carme Canela, Albert Guinovart i Nina).
La pàgina web de l’associació és www.acpcant.com on us podreu informar de les diverses activitats que es duguin a terme així com inscriure-us a l’associació si hi esteu interessats.
servido por mcapdevila
sin comentarios
compártelo
Vaig tornar a l'Institut després de 6 anys per fer el Pràcticum de Pedagogia de l'ESMúC.
Des del mes de març estic fent un projecte d'intervenció en el centre i gairebé ja està acabat.
El projecte volia estimular els continguts d'expressió i creació musical. S'ha fet una unitat didàctica que ha durat 8 sessions on els alumnes han acabat elaborant i interpretant l'arranjament d'un tema de Polo Vallejo.
Ahir va ser el concert i crec que els alumnes s'ho van passar molt bé. Ara només em cal avaluar si realment va ser així i si durant aquestes sessions han après alguna cosa.
servido por mcapdevila
sin comentarios
compártelo
